• Inici
• Compra verda
• Paper
• Aigua
• Energia
• Residus

Departament de Medi Ambient

Energia

Introducció

Durant els dos últims segles, la substitució de mà d’obra per màquines ha suposat un procés imparable, fomentat per l’aparició de noves fonts d’energia: petroli i nuclears, per la generalització de l’energia elèctrica i darrerament per l’expansió de les noves tecnologies. Acompanyant a aquest procés, el consum d’energia ha anat augmentant de forma exponencial: a Catalunya avui es consumeix el doble d’energia que fa tan sols 17 anys.

Actualment, l’energia s’utilitza principalment per al transport (38,1%) i per a la indústria (34%), però també és important el consum domèstic (12,8%) i el dels sector serveis i primari (14,2%). Si ens centrem en els edificis d’oficines (una part molt important del sector serveis) obtenim que el consum d’energia es destina a parts aproximadament iguals a il·luminació, aparells elèctrics, refrigeració i calefacció i només una petita part (al voltant de l’1%) a l’aigua calenta.

La qüestió important és la següent: d’on surt tota aquesta energia? Doncs a Catalunya el 71% prové de combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó), el 25% és d’origen nuclear, mentre que únicament el 3,2% correspon a energies renovables (font: Pla d’energia de Catalunya 2006-2015).

Per tant, gestos tan simples com encendre un interruptor o engegar el motor del cotxe comporten unes conseqüències ambientals i socials molt destacables. Actualment, sembla que ha augmentat la consciència sobre el canvi climàtic (provocat principalment per les emissions de CO2 generades pels combustibles fòssils), però no es poden oblidar altres emissions contaminants o altres efectes com l’impacte sobre el paisatge de les infrastructures energètiques, els riscos derivats de la producció i els residus nuclears o els diversos conflictes socials (tant a nivell local com mundial) relacionats amb la producció i distribució de l’energia.

Que es fa a l'Ajuntament?

Ja l’any 1994 l‘Ajuntament va encetar una política d’estalvi energètic que, pel que fa a enllumenat públic, consisteix bàsicament a substituir les làmpades dels carrers per altres que permeten reduir el consum energètic i la contaminació lumínica:

1. Actualment, el 90% dels punts instal·lats ja disposen de bombetes eficients.
2. Des de l’any 2004, s’està provant un nou model de llums  halògens, que permeten un gran estalvi energètic sense perdre

L’any 2003 es van instal·lar al Sector Alps 48 fanals que s'alimenten de la llum solar acumulada a les plaques fotovoltaiques que es troben a la part superior de 7 torres.

Les característiques d’emetre llum blanca.

Les actuacions en l’enllumenat de Nadal ha permès un estalvi del 80% del consum d’energia.

Per últim, s’estan canviant les bombetes dels semàfors pel sistema de leds (díodes d'emissió de llum), el qual redueix el consum d’energia i quasi no requereix manteniment.

Actualment, un 5% de les 54 cruïlles amb semàfors de Cornellà ja disposen d’aquest sistema i en qualsevol obra nova que es duu a terme, sempre s'empra aquest sistema.

La política d’estalvi energètic als edificis municipals també fa molts anys que es va engegar. Actualment la majoria de les bombetes dels edificis municipals (més del 93%) són de baix consum: fluorescents o bombetes compactes.

Durant els darrers cinc anys, s’ha donat un pas més i les noves lluminàries d’interiors estan equipades amb un sistema d’encesa electrònic que millora la qualitat de llum i redueixen en més d’un 50% el consum d’energia.

Aquestes millores de l’enllumenat públic i dels edificis han anat acompanyades de la implantació d’un sistema de gestió de l’energia.

Mitjançant un programa informàtic, l’Ajuntament pot conèixer els consums i costos d’energia, d’una manera ràpida i còmoda, de les diferents dependències municipals i quadres d’enllumenat públic i, com a conseqüència, corregir de forma immediata aquells que siguin excessius.

L’Ajuntament de Cornellà ha promogut la instal·lació de plaques d’energia solar a alguns dels edificis de la ciutat mitjançant l’atorgament de subvencions per a instal·lacions d’energies netes i renovables des de l’any 2001. La primera d’aquestes instal·lacions es va fer a l’IES Martí i Pol l’any 2001 i suposava una producció de 2.703 kWh.

A finals del 2004 tots els IES de la ciutat disposaven de plaques solars fotovoltaiques. Amb aquestes instal·lacions i d’altres, com la de la seu comarcal de CCOO o el seguidor fotovoltaic de la Deixalleria de Cornellà, s’ha aconseguit multiplicar per 10 la producció local d’energia, que actualment supera els 28.000 kWh.

Per altra banda, cal destacar l’Ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació d’energia tèrmica que entrà en vigor l'any 2003. Aquesta ordenança obliga a tots els edificis de més de 20 habitatges o edificis d’altres usos amb consums d’aigua similars a la incorporació d’energia solar tèrmica. Quatre dels cinc l’IES de la ciutat també disposen de plaques solars tèrmiques, així com també la seu del Gremi d’instal·ladors del Baix Llobregat.

A les fotografies podem observar les plaques fotovoltaiques de l’IES Esteve i Miró, el seguidor fotovoltaic de la deixalleria i  el plafó indicador de la producció d’energia de les plaques de la seu de CCOO.

Què hi pots fer tu?

Si has de desplaçar-te en cotxe, consulta la iniciativa existent a Cornellà per a compartir cotxe tant per anar a treballar, a estudiar o per altres desplaçaments. Així podràs reduir l’impacte ambiental dels teus desplaçaments i estalviar recursos: www.cornellaweb.com/mediambient/cotxe.asp

Vetllem per un bon “clima”
Els sistemes de calefacció i refrigeració serveixen per temperar les diferències, però no per capgirar-les. A l’estiu fa més calor que  a l’hivern, tant a fora com a dins: a l’estiu mínim 25º C i a l’hivern màxim 20º C. A més el confort és una qüestió molt individual i no es pot regular amb el termòstat al gust de tothom.

Aprofitem les possibilitats tècniques dels nostres ordinadors i configurem-lo amb les opcions d’estalvi d’energia que ofereixen. Només pel fet que s’apagui la pantalla quan no l’estem fent servir ja suposa un estalvi d’entre un 30 i un 60% d’energia, en funció del model.
També és interessant l’opció de posar l’ordinador en repòs quan deixem el lloc de treball per una estona curta. I, per suposat, en marxar definitivament, no oblidem d’apagar-ho!

No encenguem el llum quan no hi som presents o quan no és necessari, per exemple, quan la llum natural és suficient.