El Pressupost Zero és un programa fresc, jove i divertit, que s’emet a Ràdio Cornellà des de la tardor del 2003. Hereu directe dels espais Descalzos por la Radio i Fatiga Mental (també emesos a la mateixa emissora) ofereix una hora de continguts molt diversos, on l’humor, la ironia i, per què no, l’actualitat, són els seus eixos principals.
Tot seguit us fem un resum de les principals seccions del PZ:
A l’inici del programa, després del sumari, analitzem les 3 notícies que ens han semblat més absurdes i divertides, al mateix temps que les presentem amb cançons i talls de veu (també un pèl absurds) que facin esment del tema que tracten.
Més tard arriba el torn de Wonder Woman. La primera súper heroïna creada pel còmic, és l'encarregada d'acostar els oients a les simes més fosques i recòndites de la cultura pop en totes les seves lluminoses i extravagants vessants. Velles glòries desaparegudes, modes sortosament oblidades, tendències que tornen i d'altres que han sobreviscut emparades pels corrents més eclèctics de la nostra cultura. Llegendes urbanes i terrors moderns, cultura de saló i cultura de clavegueram. Mitologies d'estar per casa i tot allò que es capaç de produir la nostra societat més enllà dels corrents oficials. Tot plegat, un viatge al·lucinant a l'altra banda de la realitat.
També el Dani Manau ha de dir la seva a La Secció del Manau:
En aquest espai es fa una mirada humorística al regne animal, apropant-lo al comportament humà. Es recullen notícies que expliquen la història d’algun animal i que d’alguna manera reflecteixen un problema o una situació que també vivim les persones (amors impossibles entre un cigne i una barca, discriminació d’un lemur per ser lleig, agències matrimonials per a gossos, etc), tot amanit amb talls de veu (opinions i comentaris de la gent o dels mateixos animals amb talls que els personifiquen).
El Concurs del programa se centra en endevinar una sintonia antiga, ja sigui d’una sèrie de televisió, anunci, etc... S’ha de dir que aquest concurs és bastant estrany perquè només hi participen els membres del programa. De tota manera, de tant en tant, els oients també viuen el seu moment de glòria.
Arriba el torn de la secció presentada per Toni Giménez: Històries Curioses i Barates: Aquesta és una secció, sobretot, molt pràctica. La duració aproximada és de 7-8 minuts, temps suficient per exposar 4 curiositats. No explicarem fets històrics avorrits ni ens prepararem per guanyar al Trivial. Es tracta d’un homenatge al “Libro Gordo de Petete”, però en versió més cutre i “caxonda”. La sorpresa serà la principal virtut que tindrà tot allò que s’expliqui a cada programa. Per passar una bona estona, hem fet una selecció de les millors curiositats de tota mena: històriques, gramaticals i d’elements de la vida quotidiana.
El Pressupost Zero, naturalment, compta amb d’altres seccions cabdals:
- Ultraman, amb Lluís Rueda. El nostre altre super heroi, ens aproparà aspectes, temàtiques i personatges que, fins ara, no teníem prou controlats, d’aquest món i d’altres universos paral·lels.
- Televisió, amb Hugo Ricra. Un crack del món catòdic, l’amic Hugo, que ens relatarà històries al voltant de la també anomenada “caixa tonta”.
- Internet, amb Jordi Puy i Nathalie Rameux. Anàlisi dels webs més interessants i comentari càustic de les darreres novetats tecnològiques, no sempre útils per l’ésser humà.
- Cançons que s’assemblen. Una secció que, com el seu nom clarament indica, analitza composicions de diferents artistes que, per contra, són pràcticament idèntiques. Còpia, homenatge... un debat obert.
- Pífies i altres veus d’esports. La gent del món de l’esport té un llenguatge particular. Realment són uns innovadors.
- L’Avi Miquel (interpretat per Karim Alami) El nostre oient més destacat i, alhora, el nostre crític més ferotge. Tot i que, per antena, assegura que el nostre programa li agrada, creiem que ho fa per intentar guanyar-se els favors de Wonder Woman.
Bé, potser ens hem allargat massa, però ara ja teniu una idea més aproximada de l’embogiment col·lectiu que viu el Pressupost Zero. Ara només cal que l’escolteu. Tot i que potser és difícil de pair, esperem que arribeu fins al final de l’emissió.
